CASA PARA TRES HERMANAS. HOMENAJE A LA POBREZA ESENCIAL
Vogadors - Architectural Rowers, Venecia 2012
Oriol Bohigas
Quizá el mérito más significativo de este proyecto es haber logrado una síntesis formal, una afirmación de alcance tipológico a partir de unos programas de minuciosidades funcionales y de personalizaciones ambientales. Hacer una unidad arquitectónica con tres casas para tres hermanas con programas peculiares y establecer con este material un modelo de agregación sistemática es un esfuerzo muy meritorio en el camino de regreso hacia la lógica esencial de la arquitectura. La identidad cultural de este proyecto no se persigue por el camino de las anécdotas materiales ni por la escenografía tecnológica, sino por el establecimiento de categorías sistemáticas. La construcción es un homenaje a la pobreza tradicional de la arquitectura popular basada en los recursos de la pared y la viga, a los materiales no se les permite jugar arbitrariamente como fórmulas vergonzantes de ornamentación, el revestimiento exterior de madera es un envoltorio que no quiere simular unidades constructivas u ordenaciones espaciales superpuestas, sino afianzar la preeminencia del volumen sobre el espacio y la superficie, la referencia a las preexistencias son nulas porque no hay otra preexistencia que la fuerza geográfica del campo infinito del secano que tiene la respuesta que responde a la misma arquitectura con visiones puntuales de un solo paisaje enmarcadas con los cercos de las ventanas. En resumen, un paso adelante en la búsqueda de sistemas y modelos dentro del campo específico de la arquitectura, sin caer en la acumulación de recursos estilísticos adheridos al consumismo figurativo.
CASA PER A TRES GERMANES. HOMENATGE A LA POBRESA ESSENCIAL
Vogadors - Architectural Rowers, Venecia 2012
Oriol Bohigas
Potser el mèrit més significatiu d´aquest projecte és haver aconseguit una síntesi formal, una afirmació d´abast tipològic a partir d´uns programes de minuciositats funcionals i de
personalitzacions ambientals. Fer una unitat arquitectònica amb tres cases per a tres germanes amb programes peculiars i establir amb aquest material un model d´agregació sistemàtica és un esforç
molt meritori en el camí de retorn cap a la lògica essencial de l´arquitectura. La identitat cultural d´aquest projecte no es persegueix pel camí de les anècdotes materials ni per l´escenografia
tecnològica, sinó per l´establiment de categories sistemàtiques. La construcció és un homenatge a la pobresa tradicional de l´arquitectura popular basada en els recursos de la paret i la viga;
als materials no se´ls permet jugar arbitràriament com fórmules vergonyants d´ornamentació; el revestiment exterior de fusta és un embolcall que no vol simular unitats constructives o ordenacions
espacials sobreposades, sinó refermar la preeminència del volum sobre l´espai i la superfície; la referència a les preexistències son nul.les perquè no hi ha altra preexistència que la força
geogràfica del camp infinit del secà que té la resposta que respon a la mateixa arquitectura amb visions puntuals d´un sol paisatge emmarcades amb els bastiments de les finetres. En resum, un pas
endavant en la recerca de sistems i models dins del camp específic de la l´arquitectura, sense caure en l´acumulació de recursos estilístics adherits al consumisme figuratiu.